Història

 

Els socis de l’entitat recentment constituïda “Sociedad de Oficiales Albañiles de Amposta”, el 16 de Juny de 1931, es reuneix en assemblea a la seu que estava al carrer Sant Josep, número 30, sota la presidència de Juan Lleixà Reverter i José Curto Gisbert, com a portaveus de la comissió organitzadora i amb l’assistència d’un delegat de l’autoritat local. Es va llegir la instancia on es comunicava l’aprovació, el 8 del passat mes, del reglament de l’entitat per part del governador civil de la província, en compliment del que determinava la vigent llei del Regim d’Associacions. Els socis assistents a l’assemblea, desprès d’un breu canvi d’impressions, van elegir la Junta Directiva i els càrrecs que els diferents membres havien de desenvolupar, les persones escollides foren: president, José Germán Rebull; vicepresident, José Audí Codorniu; Tresorer, Juan Lleixà Reverter; comptador, Manuel Tomàs Ventura; secretari, José Curto Gisbert; vicesecretari, Pio Monllau Cid; vocals, Manuel Adell Bailach i Rafael Andrea Esparza.

El reglament constava de 41 articles que marcaven els paràmetres que regulaven les activitats de la societat, i que quedaven subjectes a les disposicions de la llei d’associacions del 30 de juny de 1887. Un Resum d’aquest reglament deia: que la societat es constituïa amb la finalitat de millorar les condicions morals i materials dels seus associats, treballant per aconseguir un acord amb els contractistes o els paletes patrons, per fer realitat la jornada de vuit hores. La societat tindria contactes amb altres associacions de paletes en l’àmbit espanyol. Procuraria en la mesura del possible trobar feina per als associats que no en tinguessin. S’establia una quota mensual per als socis de 2 pessetes. El soci que per treball residia fora d’Amposta podia fer efectiva la quota per trimestres o semestres. Els socis malalts estarien absents de del pagament de la quota mentre els hi durés la malaltia. Els que treballessin com a mínim tres dies a la setmana estarien obligats al pagament de la quota, en cas de ser menys dies, quedarien exempts.

Cap soci podia treballar en una obra juntament amb altres paletes no associats, en cas de fer-ho seria advertit una vegada, si reincidia o si cometia una falta greu, la Junta Directiva, si ho considerava, podia expulsar-lo. Tot soci que fos oficial i a més treballés pel seu compte, estava obligat a complir tant en productivitat com en hores a la feina on estigués contractat, igual que els altres oficials, si no ho fes la Junta directiva podia prendre mesures. Si un soci deixava de pagar una quota se l’avisaria, si reincidia en properes mensualitats se l’expulsaria de la societat, i en cas de voler tornar a inscriure’s hauria de pagar les quotes pendents. Els càrrecs que els socis desenvolupessin en la societat sempre serien gratuïts. La Junta Directiva s’encarregaria de la part administrativa i renovaria els càrrecs cada sis mesos. La Junta es reuniria un cop per setmana a la seu social. Les reunions generals ordinàries es celebrarien el primer diumenge de gener i de juliol per aprovar els comptes i tractar els temes pendents, les extraordinàries es farien quan es cregués necessari. Les Juntes Generals es farien quan deu socis ho demanessin per escrit, exposant el motiu per fer-la.

En el cas que s’hagués de dissoldre la societat, la Junta Directiva es constituiria en liquidadora, procediria a reduir a metàl·lic tots els efectes mobiliaris i utensilis que tingués, i es satisfarien les obligacions amb els socis i particulars, la resta es distribuiria entre els pobres de solemnitat de la ciutat (AHT).

Al llarg dels anys trenta la “Sociedad de Oficiales Albañiles de Amposta”, es va regir pel reglament abans esmentat. La Guerra Civil, que va ocasionar un parèntesi i una frenada en les activitats d’ordre social i econòmic, també va provocar que les estructures sindicals que s’havien organitzat quedessin greument afectades.

A partir de l’abril de 1939, quan es va proclamar la fi de la Guerra Civil, fou el govern militar el que va assumir el poder i el que va establir la seva pròpia estructura sindical, l’organigrama que es va elaborar va ser d’obligat compliment per part de totes les diferents branques productives de la societat, tant en el sector industrial com en d’empresarial. Aquesta nova organització que regulava les relacions laborals entre treballadors i empresaris, en tots els casos van estar dirigides i estructurades des de dalt.

En el cas que ens ocupa l’agrupació la van nomenar “Asociación del Sindicato Vertical de la Construcción”, la qual la van estructurar en dos parts, una era la dels treballadors i es denominava Secció Social, l’altra era la dels empresaris que es deia Secció Econòmica. Totes dues seccions estaven sota una presidència que les aglutinava, i tots plegats rebien les directius que havien de determinar les seves relacions laborals des de la “Central Nacional Sindical C.N.S”. Les persones que portaven aquest sindicat eren funcionaris representants del govern. Era obligat que els treballadors estesin afiliats al sindicat que representava la seva branca laboral.

La Juntarectora del Sindicat Vertical de la Construcció i Obres Públiques de la Província de Tarragona, en aquells moments, estava formada de la manera següent: en primer lloc el president del Sindicat de la Construcció, el qual ho era de tots els sectors empresarials que des del govern consideraven i que per decret determinaven que havien d’estar inscrits a ell. En segon lloc estava el president dels empresaris i una junta representativa dels diferents sectors empresarials. Era important determinar quines eren les empreses que s’aglutinaven en aquest sector i que a continuació es detallen: Constructors i Promotors d’edificis en general; Picapedres i Marbristes; Fabricants de pedra artificial; Ceràmiques; Fabricants de terratzos; Guixaires i Estucadors; Pintors; Empreses subministradores de sorres i graves per a la construcció; així com qualsevol altra activitat relacionada amb el sector de la construcció i obres públiques.

El fet d’estructurar el Sindicat Vertical de la Construcció en dos seccions, una com a representació dels treballadors i l’altra de l’empresariat, les quals es coordinaven a traves d’un president del sindicat, era per transmetre, sobre tot de cara a l’exterior, la aparença de què es tractava d’un sindicat democràtic, com si treballadors i empresaris podessin lliurement organitzar-se, cosa que, evidentment, no era així, ja que no podien negociar cap conveni, tots els que entraven en vigor venien decidits des del govern. El sistema utilitzat perquè els treballadors i empresaris s’assabentessin de les línies que tenien que aplicar en les seves relacions laborals i que eren d’obligat compliment, es feia a través de reunions que des del govern es convocaven i que es celebraven als locals que la C.N.S. tenia Amposta o Tarragona, i en les quals el secretari dels sindicats era el que transmetia les ordres que venien directament des de dalt.

Totes les empreses en el moment de donar d’alta la seva activitat, quedaven automàticament i obligatòriament donades d’alta en l’Organització Sindical. Quan el govern escollia el president dels empresaris nombrava sempre a un empresari d’obra (un paleta), per ser aquest tipus d’empreses les més importants de totes les que s’aglutinaven en el sector. Aquest nomenament del càrrec es feia sota el criteri que imperava des de dalt i no era altre que la designació directa i inapel·lable. En la segona meitat dels anys 60, sota el criteri abans esmentat, va ser escollit Màxim Also Forcadell President dels Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, fent-li saber de manera molt clara que no tenia cap opció a declinar aquest càrrec.

Tot aquest sistema sindical es va mantenir mentre va governar el General Franco, un cop ell va morir la dictadura es va desplomar. La desaparició del regim no va suposar un canvi immediat en els sistemes que havien regit l’estructura sindical i empresarial, i que durant tants anys havien estat vigents, això era per la senzilla raó que els diversos estaments que els feien funcionar eren, de moment, els únics que existien i estaven operatius, a falta que el nou govern els adeqüés a la realitat social i empresarial que s’estava forjant, i que tots eren conscients que s’havia de fer amb certa rapidesa, ja que la societat en general i empresaris i treballadors en particular ho necessitaven.

Aquest impàs que es va produir a l’haver de passar d’un regim dictatorial a una democràcia, va posar les coses molt difícils per a les organitzacions sindicals i empresarials. Els funcionaris eren els mateixos que quan la dictadura i aquests desconeixien la forma d’actuar en llibertat, a la vegada que els empresaris no sabien com organitzar-se en aquesta nova conjuntura política i social. La falta d’experiència va comporta un llarg temps d’aprenentatge per a tots, en primer lloc per poder superar esquemes d’organitzacions del passat i finalment per acabar d’entrar en els esquemes d’un país democràtic i lliure. Malgrat tots els esforços i les modificacions que es van introduir, les organitzacions empresarials van haver d’actuar molt de temps amb l’antic sistema.

Un cop es va disposar de normativa legal es va començar, de mica en mica, a legislar. En primer lloc es va muntar l’organització empresarial provincial com una S.A., que es va anomenar E.C.A.S.A. “Empreses de la Construcció Associades S.A., cosa que va permetre poder negociar els primers convenis provincials democràtics amb les centrals sindicals. Quan va estar redactada i legalitzada la nova legislació es va poder canviar el nom de l’Associació Empresarial Provincial, pel de FEGCO, “Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona”, que és el nom que ostenta actualment. En la dictadura la paraula Gremi era poc menys que maleïda, ja que els hi recordava la República, en aquesta època les agrupacions o associacions es denominaven amb aquest nom, actualment la paraula gremi s’ha recuperat.

La posta en marxa de la democràcia va produir grans canvis polítics, social, sindicals i naturalment econòmics. En l’àmbit municipal una de les primeres coses que va comportar fou que la F.E.C. “Federació Empresarial de la Construcció”, establís negociacions amb els ajuntaments amb la finalitat d’activar els Plans d’Ordenació Urbana i poder reactivar així el sector de la construcció, que tanta incidència tenia en l’activitat econòmica i laboral de la zona. A l’octubre de 1977 es va impugnar el Pla d’Ordenació Urbana d’Amposta, cosa que va provocar la paralització de l’atorgament dels permisos d’obra, per solucionar el tema la junta de la F.E.C., va creure oportú mantenir negociacions directament amb les autoritats municipals, i van acordar que les portessin 2 empresaris i 2 treballadors, que no tinguessin cap afiliació política per evitar que es prenguessin decisions partidistes.

L’empresari de la construcció d’Amposta, Màxim Also Forcadell, entre els anys 1968-1970, fou nomenat President dels Empresaris (President de la Secció Econòmica), carrer que ha exercit, sense interrupció, fins el 2010. S’ha de tenir present que en l’època de la dictadura, els càrrecs més importants de les Juntes de Govern, eren escollits pels estaments superiors del sistema a dit, i no es contemplava la possibilitat que els nomenats podessin refusar-los.

En tots aquests canvis d’estructuració sindical i empresarial que s’estaven produint, va ser la figura del President dels Empresaris la que es va imposar en detriment del càrrec de President del Sindicat, per ser aquesta última una figura que venia de l’antic sistema vertical. En la junta de juliol de 1977, per votació, es va procedir a l’elecció del President de la Federació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, que va ser Juan Curto Cid, d’Amposta, també es va elegir pel mateix procediment al President del Grup de Contractistes que fou Màxim Also Forcadell; com a vocal d’obra pública ho va ser Segundino Simó Huguet; i com a vocal representant de contractistes a Roberto Merín; vocal en representació dels promotors a Juan F. Martínez Serret, mantenint en el lloc de secretari a Ignacio Sancho Ferré.

En la junta del 27 d’abril de 1978, el que fins aleshores havia estat el President de la Federació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, Juan Curto Cid, va comunicar que per voluntat pròpia deixava la presidència, fou elegit per votació Pio Monllau Barberà. En els primers anys de la transició, de forma alternativa, hi van haver tres presidents: Juan Curto Cid, que entre el període de la dictadura i de ta transició va estar com a President de la Federació uns 25 anys; Pio Monllau i també Segundino Simó, aquests dos sempre dintre de la transició, van exercir aquest càrrec en períodes curts de temps. A la dècada dels 80, quan es va consolidar el sistema i la legislació es va fer més àmplia, aquest càrrec ja no tenia sentit d’existir i va desaparèixer, quedant definitivament un President i una Junta Rectora que s’anomenaria “Associació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta”, sistema que s’ha prolongat amb el temps i que ha estat vigent fins l’any 2010.

Amb la finalitat de fer més operatives i a la vegada més beneficioses les relacions laborals entre treballadors i empresaris, el 7 d’agost de 1978 es reuneixen representants de la Associació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, amb representants del “Gremio Sindical Local de Albanyileria de Sant Carles de la Ràpita”, la Cooperativa A.R.D.E.C. també de Sant Carles de la Ràpita i la Associació Professional d’Empresaris de la Construcció d’Alcanar, la voluntat de les tres últimes associacions era poder ingressar en la primera. El president de la Federació Empresarial de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, Pio Monllau Barberà, va valorar molt positivament aquest fet que sens dubte milloraria l’operativitat del sector en la nostra comarca.

Després de diverses converses, finalment en la reunió de setembre de 1978, el president de la Unió d’Empresaris de la Construcció, Màxim Also Forcadell, informa dels acords que han arribat per fer real aquesta integració, un cop llegida l’acta i ratificada pel secretari, Ignacio Sancho Ferré, s’aprova. Aquesta acceptació d’integració de les agrupacions esmentades no era solament per a la Federació Comarcal que passaria a dir-se des d’aquell moment Junta Rectora de l’Associació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià, sinó també per a la Provincial.

En la Junta Ordinària del dia 5 de març de 1979, de la Associació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià, Amposta, es va fer la lectura dels Estatuts Provincials de la Federació així com de les rectificacions que Juan Curto Cid havia fet, després d’una acurada revisió dels continguts per part dels assistents s’aproven uns apartats i se’n desestimen d’altres..Un cop es va arribar a un acord en els diferents punts subjectes a debat es va fer la lectura de la redacció definitiva dels estatuts, els quals es van presentar a l’Oficina de Dipòsit dels Estatuts per a la seva aprovació per l’estament competent, i així un cop es publiquessin en el Butlletí Oficial de la Província entrarien automàticament en vigor.

La Juntava quedar de la forma següent:

PresidentPio Monllau Barberà
VicepresidentÀngel Biosca Castellà
TresorerRoberto Merín Sarasol
President Agrupació ObresMàxim Also Forcadell
Vocal d’A.D.E.C.AJosé Sancho Fibla
Vocal Gremi Sindical Local AlbanyileriaEnrique Lucas Alberto
Vocal d’A.R.D.E.CAgustín Noll Vidal
Vocal de la població d’AlcanarJosé Esteller Subirats
Vocal de Sant Carles de la RàpitaFrancisco Duatis Balagué
Vocal de AmpostaJuan Francisco Martínez Serret
Vocal en representació pintorsFernando José Tomàs



A l’abril de 1979, la Junta Rectora de la Associació d’Empresaris de la Comarca del Montsià d’Amposta, es reuneix per nomenar els seus representants que assistiran a les deliberacions del Conveni Provincial per a les Indústries de la Construcció i Obres Públiques de la Província de Tarragona, ja que la normativa que emanava de la Federació Provincial així ho indicava. Després d’algunes deliberacions s’aprova que el representant de la comarca del Montsià sigui, Màxim Also Forcadell, d’Amposta, i com a suplent Àngel Biosca Castellà, de Sant Carles del la Ràpita.

El dia 10 d’agost de 1979, en l’assemblea General de l’Associació d’Empresaris de la Construcció del Montsià d’Amposta, en la qual estava com a president accidental Pio Monllau Barberà, es va manifestar que ja estaven aprovats els estatuts per la Delegació Provincial de Treball de Tarragona, i per tant calia elegir una nova junta de govern. Es va posar de manifest que les poblacions d’Alcanar i de Sant Carles de la Ràpita havien renunciat a la presidència.

Les dos candidatures que es van presentar foren la de Màxim Also Forcadell i la de Roberto Merín Sarasol, un cop feta la votació va sortir elegit president Màxim Also, seguidament es va procedir a elegir la resta de la junta acordant-se que com a vicepresident en la propera reunió permanent s’elegiria a un representant de la Ràpita o d’Alcanar. Com a tresorer es va escollir la mateixa persona que ho era anteriorment, Roberto Merín Sarasol; vocals d’A.D.E.C.A. a Bautista Bel Subirats i Jesús Matamoros Monfort; vocal gremi a Enrique Lucas Alberto; vocals d’A.R.D.E.C. a Agustín Noll i Francisco Balada; la resta de vocals eren M. Adell, José M. Pitarch, José Selma, Pio Monllau i José Pallarès. Com a vocal provincial Ángel Biosca i com a secretari general Ignacio Sancho Ferré. Finalment es van nombra dos vicepresidents: José Sancho Fibla i Francisco Duatis Balagué, que representaven les poblacions d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita.

La última Junta Directiva de la Associació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, que ha estat vigent fins l’abril de 2010 estava composta pels membres següents:

PresidentMàxim Also Forcadell
VicepresidentIgnacio Sancho
TresorerLucrecio Pallarès
VocalJosé Luís Peña
VocalMiquel Calabuig
Secretaria executivaEstela Rosa
CoordinadorMiquel Àngel Also Martí



En assembla General Extraordinària celebrada el dia 29 d’abril de 2010, es va elegir la nova Junta Directiva. En aquesta Assemblea també es va acordar que la Associació d’Empresaris de la Construcció de la Comarca del Montsià d’Amposta, passaria a dir-se “Gremi de Constructors d’Obres de la Comarca del Montsià-Amposta”.

Els nous membres de la Junta Directiva són:

PresidentJoan Solé Miró
VicepresidentRubén Panisello Sabaté
SecretariJoaquim Monllau Bayerri
TresorerMiquel Àngel Also Martí
VocalÀngel Auré Mascarell
VocalAdolfo Martí Verge
VocalJordi Caballé Estrada
VocalVictor Panisello Sabaté

Galeria d'Imatges

 
 
Associa't | Recupera la teva contrasenya
® 2019 GreCoMont | C/ Major, 48 - Amposta (Tarragona) CP 43870 | (+34) 670 217 395| info@grecomont.com
Codi XHTML 1.0 Estricte vàlid Vàlid CSS Disseny web Ofitec Tècnica